Sant Antoni des de la Santantonà

De tot el cicle festiu, no hi ha cap dubte que Sant Antoni és el que assumeix un paper més destacat durant el calendari anual forcallà: per nombre d’activitats, per implicació de les forcallanes i els forcallans, per fidelitat a la tradició, per devoció al Sant, per orgull d’allò propi, per passió pel foc, per major pressupost, per feina acumulada…

Les celebracions de Sant Antoni a Forcall són l’esdeveniment més conegut fora de la nostra vila, comarca, província i autonomia. Cal pensar que en els darrers anys ha estat reconeguda institucionalment i declarada Festa d’Interès Turístic Autonòmic i Bé d’Interès Cultural Immaterial per la Generalitat Valenciana. També institucions privades com la Cadena Ser de Castelló va premiar la Santantonà en la IX edició dels guardons d’aquest ens radiofònic provincial. Ni de bon tros ens hem d’acomodar amb aquestes quotes de distinció; cal buscar l’excel·lència i millorar la festa en tot el que es pugue. Totes les persones són imprescindibles, totes les idees es poden escoltar, tots a una hem de remar per unir esforços i enginys. Les properes fites pel que fa al reconeixement han de ser assolir la distinció de Festa d’Interès Turístic Nacional i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (caldrà treballar durament i que s’ajunten molts interessos i circumstàncies).

Fa dos anys que l’Associació Cultural Confraria de la Santantonà de la Vila de Forcall torna a funcionar. Un altre element que ajuda en la millora del Sant Antoni, tothom pot ser integrant d’aquesta comunitat que està al voltant dels cent socis. Els objectius de la mateixa són difondre, recolzar i dinamitzar la festa més nostra.

Els forcallans que estan, o en algun moment hem format part del grup de la Santantonà ens hem de considerar uns privilegiats; no debades, representem el millor del nostre poble. Ni sempre, ni tots els homes de Forcall han pogut formar-ne part (en aquest cas les dones han estat i estan excloses); per això, ara, els joves de la Santantonà són molt afortunats. Cal dir que les decisions que es prenen al grup són totalment democràtiques. L’assemblea decideix, i tant els novells com els veterans poden parlar indistintament. Com no pot ser de cap altre mode cada persona emet el seu vot sobre les diferents propostes i tot s’adopta respectant les majories.

La meva perspectiva és la següent (després de catorze anys formant part de la Santantonà): en els primers actes (sorteig del corder, visita a l’ermita dilluns de Pasqua, venda de loteria) es participa sense gran rebombori. S’ofereixen tota mena de consells i ajuda. Això ho han de saber els futurs majorals. El grup ajudarà en tot allò que els organitzadors i els gerents consideren oportú. Una vegada esgotat l’estiu, el caliu santantonenc engresca més aquest grup de joves forcallans. Sant Antoni és com una flama que reviscola a la tardor en el cor de forcallanes i forcallans –si és que algun dia s’ha extingit-. Tal i com s’apropen les dates amb quelcom relacionat amb la festa del Sant eremita el foc augmenta. Les converses als bars giren en torn al dia de tallar el maio, l’esquellot, les tronques, la llenya, el dia de la rotlleta. Sant Antoni està ben present a les darreres setmanes de l’any i primeres de l’any en curs. Ansietat, plaer, entusiasme… i altres emocions van in crescendo a marxes forçades. Es conten anècdotes, bromes, instants de risc i fets curiosos d’anys pretèrits que narrats de manera exagerada i amb gestos grotescos sempre trauen rialles generalitzades. Després de qualsevol tasca santantonenca els cellers solen rebre integrants de la Santantonà. Es beuen vins locals, caves, licors casolans; de vegades el protagonista és un joc, altres vegades es canten cançons de repertoris antics… o dels més moderns!

Les feixugues feines amb el gruix de la tropa es tornen lleugeres i esdevenen una festa total. El cap de setmana de Sant Antoni és viu amb molta intensitat: moltes hores de festa i poques de son. Al dijous de les tronques s’arriba amb deler, pletòrics de forces, alegria i amb ganes d’iniciar les celebracions. Molts són els que agafen un dia (divendres) o, fins i tot dos (amb dilluns), per tenir un cap de setmana rodó i intens festivament parlant.

El dia de la Santantonà es viu amb una energia inigualable durant la resta de l’any. La nit anterior s’ha passat una breu estona pel llit. El matí comença aviat. Licors, vi i cervesa acompanyen tots els àpats des de l’esmorzar. Fins l’hora de rematar la barraca les forces van minvant. El pas pels cellers i el sopar revitalitzen la banda. Ara, hi ha una barreja d’inquietud, ansietat, emoció i nervis; cal interpretar la Santantonà respectant la tradició al màxim. Els papers es diferencien per edats: els més joves de la Santantonà prenen els papers amb més càrrega física, és a dir: botargues i despullat. Amb l’edat es van interpretant altres personatges: sants, filoseta, teeros i cremallers. Arriba un punt que la motivació per eixir a la Santantonà decreix, i tots els membres de l’agrupació no poden sortir; per tant, els més veterans no solen vestir-se. El treball de tot el dia ara no pesa, però es fa palès en finalitzar l’apoteosi del foc. Alguns ja no tenen forces per acudir a l’orquestra, aquests cossos necessiten descans.

Dissabte, per sorteig, un terç dels membres de la Santantonà són els encarregats de deixar la plaça neta de l’efímera barraca. Si enguany t’ha tocat netejar la plaça tindràs dos anys de descans; tot i que sempre hi ha voluntaris. Després és torn d’esmorzar plegats, per continuar amb la segona diada festiva. Els matiners visitaran algun celler per beure el líquid més estimat per les divinitats Dionís i Bacus. La petita reunió es desfà poc a poc, cal recuperar energies. Molts components de la Santantonà encara dormen, car la nit s’ha allargat molt des del llunyà toc de l’esquellot. Els actes religiosos són menys participatius, sempre amb algú que no deixa passar la diada de Sant Antoni Abat. Després del migdia algun membre del col·lectiu apareix per la plaça, i s’afegeixen més en el decurs de la vesprada. No tots, ni tots els anys veiem la Llaurà. Això si, és pràcticament impossible no veure algun individu del grup sortint al ball rodat. La nit finalitza al pavelló, quasi exhaurint les darreres forces d’aquesta colla.

Diumenge al matí, fer l’allioli és la tasca d’alguns dels integrants més veterans de la Santantonà. Si els majorals ho necessiten s’ajuda a la xulla; si no, a menjar-ne com un forcallà més. L’organització dels botets, contràriament a l’allioli, és feina dels més joves de la tropa; i així, les tasques estan repartides.

Un any més el cicle s’ha tancat. Si els caps de setmana durant l’any són fugaços, aquest ha passat com un llamp. No hem pogut assistir a tots els actes programats. És impossible, però a l’exercici vinent ho tornarem a intentar. Un altre any, bars i cellers tanquen l’atapeït tríduum santantonenc -Forcall barreja religiositat i paganisme- amb cançons, bon humor i joia.

Les setmanes posteriors són per a contar fets destacats i anècdotes singulars que ens fan reviure els actes del Sant Antoni forcallà; aquestes es tornaran a contar dintre de mesos i anys. La inexorabilitat del temps ens portarà veloçment a la següent “tallà” del maio, “pastà” de la rotlleta i Sant Antoni.

Joaquim Segura Ferrer

p1440278
La Santantonà el dia del Maio 2105. Sant Antoni 2016. Saranyana i mas de Carbó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *