LA GAITA I EL TABAL A FORCALL (Segona part) Gaiters i tabalers al segle XX.

Les festes al nostre poble estan íntimament lligades a un duet d’instruments inseparable. La gaita i el tabal no poden faltar en cap de les celebracions que es desenvolupen al llarg de l’any a Forcall. Sant Antoni i les Festes Patronals són els dos principals moments del calendari en els quals els músics afinen els seus estris per tal d’acompanyar danses, Santantonà, processons, cercaviles, dianes… Els forcallans i les forcallanes tenim la necessitat d’escoltar aquestes tocates, que tot i ser habituals, de cap manera ens deixen indiferents.

La informació d’aquest breu escrit s’ha extret a partir de converses amb alguns dels diferents músics que durant algun temps van fer sonar la gaita o el tabal al nostre poble. Leoncio Piquer, Florencio Ortí, Miguel Carceller, Felipe Edo i Víctor Manuel Cardona s’han ofert a parlar una estona sobre els seus records com a gaiters i tabalers.

Els motius per tal d’aprendre a tocar la gaita van ser diferents en cada cas, mentre uns afirmen que l’absència de músics locals als anys seixanta va ser el detonant per aprendre, una altra de les raons fou la migració d’algun gaiter cap a Catalunya (tot i que algun any fins i tot van demanar algun dia de permís per tal de tocar a les festes) que va obligar a aprendre a altres músics, algú parla de la creació d’una escola de gaiters amb motiu del Tercer Centenari de l’arribada de les relíquies de Sant Víctor en els primers anys de la dècada dels vuitanta.

Pel que fa a l’aprenentatge els més veterans afirmen que les flautes construïdes artesanament durant l’època de pastors van jugar un paper fonamental. No  van faltar els músics autodidactes i aquells que recentment van ser ensenyats per mestres d’aquestos instruments com Camilo Ronzano i Santiago Armengot.

De nou trobem una gran diferència pel que fa a la manera d’aprendre. L’oïda va ser la principal eina per tal d’aprendre les diferents melodies pel que fa als primers gaiters; per contra els músics que van tocar cap a final del segle XX van tenir l’avantatge d’estudiar solfeig a Morella amb la professora Mercedes Candel.

Tots coincideixen en afirmar que les primeres gaites van ser comprades a Casimiro Ripollés, artesà morellà, encara que destaquen que en aquella època les afinacions no eren òptimes. També és unànime la conservació d’aquells primers instruments. Aquelles gaites inicials eren llargues i alguns dels nostres músics es van fer amb gaites valencianes comprades a la capital, també es va comprar alguna dolçaina a Saragossa. Els preus d’aquestos primers instruments també varien per la distància temporal i van des de les 8 o 9 pessetes (una xifra considerable als anys seixanta) passant per les cinc-centes pessetes als anys setanta i arribant a les quinze mil pessetes dels anys vuitanta. També hi ha unanimitat en el difícil fet de trobar gaites de qualitat, però el quòrum és total pel que fa a les llengüetes, quasi era una utopia trobar llengüetes de qualitat.

Miguel de la Torre Amela va ajudar molts dels primers músics forcallans, ja que durant el servei militar tocava el tabal. També Camilo Ronzano, Braulio Royo, José M Armengot i Santiago Armengot van col·laborar en la formació dels instrumentistes forcallans.

Alguns gaiters van arribar a participar a les danses del poble com a varetes o arquets, però l’opinió més generalitzada és que l’inici precoç com a músics va barrar aquest possible camí dels joves aprenents forcallans.

Tots afirmen que recorden perfectament la primera eixida com a músics que es donava entre els quinze i els vint anys, igual a Sant Antoni com a les Festes Patronals. En el record també queden les parelles més habituals, Miguel Amela de la Torre Amela i Braulio Royo van ser companys d’aquests gaiters forcallans.

Els músics més majors recorden que amb anterioritat gaiters i tabalers acudien de pobles del voltant, per exemple de Cinctorres, Sorita i La Todolella. Però també hi havia músics locals com Jaime Adell i el tio Parram.

Mentre els gaiters dels anys seixanta feien poques eixides a pobles dels voltants i ho consideren una anècdota. Hi ha un canvi important en la dècada dels setanta i principalment als vuitanta, molts pobles no tenien músics i es buscaven allà on calia. Fins i tot recorden algun petit enfrontament entre pobles per la participació o no dels músics forcallans.

A banda de les festes esmentades gaites i tabals estaven muts la resta de l’any i només sonaven en ocasions comptades i extraordinàries com Sant Cristòfol i alguna festa destacada.

Un altre fet coincident és que una parella de músics era suficient per a les llargues processons forcallanes moltes vegades per no haver-hi més músics. Aquest fet només es va trencar al III Centenari per celebrar adequadament un esdeveniment tant important.

La diferències més importants entre les èpoques pretèrites i l’actualitat vénen de la millor qualitat del material, els coneixements de solfeig que tenen els músics actuals front a l’oïda –fonamental en els primers músics-, la quantitat de músics que hi ha ara «…fa molt de goig…».

Com a records, anècdotes o curiositats que van passar els nostres gaiters es poden destacar les següents:

  • Una característica que destaquen els músics forcallans és que gaudien d’allò que feien, que açò no els suposava cap obligació, que portaven il·lusió a pobles sense músics locals.
  • Els primers instruments eren flautes fetes artesanament pels mateixos músics amb canyes, emprant l’espai entre nusos. Les primeres gaites estaven fetes amb capolls de pi buidats amb un ferro roent (es pot veure un exemple d’aquestos instruments a les fotos, instrument propietat de Felipe Edo) i les llengüetes estaven fetes amb banyes de bou, també fetes manualment. Alguns gaiters recorden tocar alguna cosa semblant a un pasdoble amb aquests instruments primitius.
  • L’any setanta un dels nostres músics es va comprometre a tocar per a les festes de Sant Antoni. Arribat el Nadal els majorals li ho van recordar i els dies anteriors a les celebracions de l’any setanta-un encara recorda els assaigs al cano per tal de no molestar els veïns.
  • A Beseit un any els músics forcallans es van quedar prop de no sopar per una confusió en el restaurant. Al Mas de les Mates els mateixos músics van tocar a la festa de Santa Àgueda, festa de les dones.
  • Cap a l’any setanta-tres també recorden que el Ball Rodat es ballava amb música d’un cassette per falta de músics coneixedors de les jotes d’aquest ball.

Aquest curt article vol retre un homenatge als forcallans que van fer sonar amb les seves gaites i tabals les melodies i tocates durant una bona part del segle XX. I també vol agrair l’esforç de totes aquelles persones que van ajudar d’alguna manera a l’existència de gaiters i tabalers a Forcall.

També hem d’agrair als músics actuals l’esforç i la qualitat de les seves tocates, tant importants per a totes les nostres festes que es desenvolupen al llarg de l’any a la nostra vila.

Ximo Segura

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *