SANT ANTONI TRANSGRESSOR

Els nexes de les dues grans festes vilanovines i un viatge als Ports

Vilanova i la Geltrú ha fet, sovint, gal·la de l’eslògan que evocava que era festa tot l’any, i és que amb la moral vilanovina de farcir un calendari festiu extens ha estat fàcil. La Ciutat celebra diferents festes i, a més, amb models ben diferents durant l’any. Principalment, aquestes serien Sant Antoni -Els Tres Tombs-, el Carnaval i la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus.

Les dues primeres, sovint són molt properes en el calendari. Sant Antoni i Carnaval no només comparteixen cicle festiu, sinó que comparteixen clima, i, sense ser reconeixible, comparteixen un rerefons important ara desaparegut. Per trobar que té de carnavaler el primer patró de la Ciutat, sant Antoni, cal rebuscar en altres festes antonianes i, també, escudellar en la seva hagiografia.

Sant Antoni, sant barbut, va ser un sant del segle tercer que va viure d’ermità i va ser temptat pel diable amb intencions sexuals. Finalment, va derrotar al pecat amb l’ajuda de Déu. Aquesta és la faceta menys coneguda a la nostra terra, a canvi de la de guaridor i estimador dels animals, cosa que el fa patró dels animals de peu rodó i dels traginers.

Cal anar al nord del País Valencià, sobretot a la comarca dels Ports, per trobar expressions festives que evoquin aquesta història de Sant Antoni. Ho fan a través de representacions parateatrals que, al Garraf, batejaríem com a “balls” i que allà, amb diferents personatges, representen la temptació de sant Antoni i sant Pau en una transgressió més pròpia d’un Carnaval rural que de les festes que celebra Vilanova. La més destacada i coneguda d’aquestes festes, anomenades Santantonà, la fan al Forcall. Aquesta representació recorre els carrers de la vila amb les botargues, que són els diables, que disten molt de la nostra interpretació diablera. Vestits amb una granota blanca i cara tapada, fan entremaliadures. La filoseta representa la temptació i, a banda, fila el fil de la vida. L’interpreta un home transvestit. Aquestes representacions, que beuen de llegendes populars i costums que s’han heretat d’antic, guarden paral·lelismes amb el Sant Antoni més modern i urbà que celebrem a Vilanova.

Al final de la representació, sant Antoni i sant Pau arriben a la seva barraca, construïda amb pins i pinassa, i allà guanyen la batalla. Representa el seu refugi d’ermità. Mentrestant la barraca es crema, el públic entra a dins i fa tres voltes al pi central, anomenat maio. Les tres voltes, com a símbol de benedicció i bona sort, són el paral·lelisme primordial. Com fer les coses comptant fins a tres. La dels números és cultura popular en majúscules.

Després d’aquesta representació, hi ha la processó dels matxos que, engalanats de la millor manera, passen per davant la benedicció que fa el capellà en una instantània nocturna similar al 17 de gener vilanoví.
El que està clar és que a Vilanova i la Geltrú, Sant Antoni, que ha estat celebrat des d’antic, mai s’ha celebrat de la mateixa manera però, ara, la desfilada musical i la benedicció dels Tres Tombs i els actes protocol·laris amb el banderer com a màxim protagonista són el màxim exponent. Amb tot això, la festa de Sant Antoni té dues cares. Vilanova la celebra d’una manera i en pocs dies en celebra una altra, la de Carnaval, que també podria ser una cara del patró vilanoví. Seria el punt transgressor i picant del nostre Carnaval, urbà i vuitcentista. El nostre poble se sap expressar, festivament, de diverses maneres i, això, és una sort.

Joan Ignasi Gómez. Periodista i activista cultural

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *