Derivat de la devoció popular, ben prompte s'assignaren a Sant Antoni diversos patronatges: per una banda, els relacionats amb la salut (ergotisme, dolor de queixals, herpes, pesta, escorbut, llebrosia, etc.); per una altra, amb els oficis (guanters, esquiladors, teixidors, llauradors, carreters, carnissers, cistellers, espardenyers, fossers, confiters, taverners...), alguns dels quals va practicar el sant. I, finalment, com a protector dels animals, sobretot dels de labor.
L'actual Confraria de Sant Antoni a Forcall és, per tant, la continuïtat d'una associació de fidels devots, fundada l'any 1388 a Morella pel rei Joan I, en la qual consta que ha de prevaler la fraternitat; cosa que diu la seua etimologia, cum fratre "amb el germà". Les seues funcions, les pròpies d'altres: culte públic, obres de pietat, foment, com hem dit, de la vida més perfecta amb la penitència, la celebració de la festa, la caritat i donar de menjar als pobres, almenys el dia de la festivitat, sufragis, fundacions de misses, etc. Igualment, acompanyar els confrares morts amb atxes enceses. Des de l'any 2000 s'ha donat una bona empenta a la confraria --ja com associació cultural-- amb la finalitat / l’objectiu de dinamitzar les seues funcions, segons ens conta Joaquín Segura Ferrer.
R. Monferrer (1976), metge, investigador i bon amic, ha trobat els documents de les confraries de Cinctorres, Forcall, Vilafranca, Portell, Catí, Vallibona... del mateix any, on figuren els estatuts o ordinacions que consten de 45 capítols amb els drets i deures dels confrares, així com detalls sobre la celebració de la festa.
Aquest és, doncs, el nostre sant -i la seua confraria- a l'entorn del qual es desenvolupa tota la Santantonà, una festa complexa, si es vol, de velles arrels i noves il·lusions que ens ofereix una quantitat d'actes d'ample significat i profund simbolisme que desvelarem a poc a poc.