A la comarca dels Ports, el culte a Sant Antoni se situa ja documentat al susdit segle, com hem dit; segle en què s'organitzen les confraries a aquesta àrea sota l'advocació del nostre sant i de la Santíssima Trinitat. Aquest és el cas de Morella, on l'any 1232, després de la reconquesta per les tropes d'en Blasc d'Alagó, s'estableix la confraria amb aquella denominació. El 1238 són aprovats els corresponents capítols de les confraries afectes a les aldees del castell de Morella pel rei En Joan I a Saragossa, essent constituïda solament per homes casats. A la vegada, tres confraries especialment pròximes tenen com a patró principal Sant Antoni: Vilafranca, Castellfort i Forcall.

A Forcall constava la presència de cinc confraries: Verge Maria, Santa Ana, Santa Maria Magdalena, Sant Antoni i Santíssim Corpus Christi. Totes elles eren agrupacions consagrades a les obres de caritat, de pietat i del culte públic, tal com diu el codi de l'Esglèsia en el cànon 707. I als pobles dels Ports és molt probable que, com prescriu el document esmentat del rei Joan I, "aprovà les confraries de les aldees i sos capítols per multa tempore", és a dir, que per molt temps practicaven, encara que ignorem des de quan ho feren. El prevere Joan Puig ens transcriu el document de fundació de les confraries en aquesta zona el 10 de juny de 1238. Al llarg de 45 capítols se'ns diuen quins són els principis de la confraria, com s'ha de celebrar la festa, les funcions dels confrares, les condicions d'admissió, la caritat, les oracions que han de fer pels confrares morts, etc.

Derivat de la devoció popular, ben prompte s'assignaren a Sant Antoni diversos patronatges: per una banda, els relacionats amb la salut (ergotisme, dolor de queixals, herpes, pesta, escorbut, llebrosia, etc.); per una altra, amb els oficis (guanters, esquiladors, teixidors, llauradors, carreters, carnissers, cistellers, espardenyers, fossers, confiters, taverners...), alguns dels quals va practicar el sant. I, finalment, com a protector dels animals, sobretot dels de labor.

L'actual Confraria de Sant Antoni a Forcall és, per tant, la continuïtat d'una associació de fidels devots, fundada l'any 1388 a Morella pel rei Joan I, en la qual consta que ha de prevaler la fraternitat; cosa que diu la seua etimologia, cum fratre "amb el germà". Les seues funcions, les pròpies d'altres: culte públic, obres de pietat, foment, com hem dit, de la vida més perfecta amb la penitència, la celebració de la festa, la caritat i donar de menjar als pobres, almenys el dia de la festivitat, sufragis, fundacions de misses, etc. Igualment, acompanyar els confrares morts amb atxes enceses. Des de l'any 2000 s'ha donat una bona empenta a la confraria --ja com associació cultural-- amb la finalitat / l’objectiu de dinamitzar les seues funcions, segons ens conta Joaquín Segura Ferrer.

R. Monferrer (1976), metge, investigador i bon amic, ha trobat els documents de les confraries de Cinctorres, Forcall, Vilafranca, Portell, Catí, Vallibona... del mateix any, on figuren els estatuts o ordinacions que consten de 45 capítols amb els drets i deures dels confrares, així com detalls sobre la celebració de la festa.

Aquest és, doncs, el nostre sant -i la seua confraria- a l'entorn del qual es desenvolupa tota la Santantonà, una festa complexa, si es vol, de velles arrels i noves il·lusions que ens ofereix una quantitat d'actes d'ample significat i profund simbolisme que desvelarem a poc a poc.